...i aleshores te'n recordes de tots els qui abans que tú han passat per aquest trángol, de tots aquells a qui els hi havies dit que els comprenies i et posaves en el seu lloc... I te'n adones que ni els comprenies, ni estaves a la seva pell, i que ara sí els comprenc i comparteixo aquest dolor profund i infinit.
Buenos Aires, 29 de gener 2008.
1 comentario:
Almir, que imagen mas linda! No entiendo bien pero percibo mucha profundidad y calma, pienso que solo pudiste expresar algo tan hondo en el idioma que mas te define. Besos.
Publicar un comentario